Tenint en compte el nivell actual de digitalització, la protecció cibernètica sorgeix com una qüestió indispensable per a les empreses i també per als individus. Cal ser conscients dels perills potencials d'Internet i dels riscos associats a l'emmagatzematge de dades confidencials al núvol.
Per a 2024, es preveu que l'enginyeria social es converteixi en l'estratègia principal emprada pels ciberdelinqüents per atacar tant empreses com institucions governamentals i persones individuals. Consisteix a enganyar o manipular les persones per obtenir informació sensible o accedir a sistemes i xarxes protegides. Entre els seus objectius hi ha el robatori de dades, l'extorsió, el sabotatge, l'espionatge i, fins i tot, la influència en l'opinió pública. L'enginyeria social s'aprofita de la confiança i la ingenuïtat de les persones per assolir els seus fins il·lícits, la qual cosa ressalta la importància de l'educació i la conscienciació sobre les pràctiques de ciberseguretat.
Es manipula les víctimes per fer accions específiques o revelar informació confidencial a altres persones. Un exemple clàssic d'aquest tipus de manipulació, que passa fins i tot fora de l'àmbit digital, són les trucades telefòniques fraudulentes en què algú es fa passar per un representant del banc o una altra empresa, alerta de càrrecs no autoritzats i després sol·licita l' accés a dades personals o financeres. Mitjançant aquestes estratègies, es pressiona la víctima perquè prengui mesures ràpides i no tingui temps de qüestionar-se l'autenticitat de la notificació.
Els tipus d'atac mitjançant enginyeria social més freqüents són:
Consisteix en missatges fraudulents amb què se suplanta la identitat d'institucions electorals, partits polítics o candidats per obtenir informació personal o bancària dels ciutadans. Aquestes dades es poden fer servir per a activitats delictives com el frau, el robatori d'identitat o, fins i tot, la manipulació del vot.
Entre les diverses modalitats de phishing electoral hi ha els correus electrònics que ofereixen beneficis falsos a canvi d'informació personal o que sol·liciten la confirmació o l'actualització de les dades del registre electoral. No cal esmentar l'absoluta rellevància dels processos electorals aquest 2024, per la qual cosa és vital estar alerta davant d'aquestes amenaces i prendre mesures proactives per protegir la informació personal i el dret al vot.
Un altre mètode d'enginyeria social és el ransomware, una forma de software maligne dissenyada per xifrar els fitxers o dispositius dels usuaris, i fer-los inaccessibles. D'aquesta manera, el ciberatacant exigeix un rescat perquè les empreses o els individus afectats puguin recuperar l'accés a les seves dades.
El ransomware educatiu crea problemes en els sistemes d'institucions educatives de tota mena. S'infiltra un software nociu per blocar l'accés a la informació o als serveis disponibles fins que es faci un pagament de rescat. Aquests atacs es beneficien de la manca de seguretat o d'actualitzacions a les xarxes educatives, així com del valor de la informació acadèmica, científica o administrativa que posseeixen aquestes institucions, la qual cosa causa greus interrupcions en el seu funcionament i posa en perill la integritat i confidencialitat de les dades.
Es refereix a la difusió intencionada d'informació falsa o distorsionada a través de xarxes socials, plataformes digitals o aplicacions de missatgeria per induir a la desinformació, confusió o divisió en la població. Aquestes notícies acostumen a tractar temes delicats com ara la pandèmia, la seguretat, l'economia o la política. Per amplificar-ne la repercussió, es recorre a bots o comptes automatitzats que imiten usuaris reals i difonen contingut enganyós.
Alguns exemples inclouen campanyes que desacrediten les vacunes contra la COVID-19, promouen l'abstenció electoral o critiquen certs candidats o partits polítics. Aquestes pràctiques minen la confiança en la informació autèntica i en la democràcia. És essencial que les persones siguin crítiques en consumir contingut en línia i verifiquin l'autenticitat de les fonts abans de compartir informació.
En resum, aquests atacs no tan sols poden causar danys econòmics i operatius greus, sinó que també representen una amenaça significativa per a la seguretat i la privadesa de la informació. L'educació en seguretat cibernètica i la conscienciació digital són fonamentals per reduir els riscos, adoptar mesures de seguretat sòlides i protegir-se contra les ciberamenaces emergents el 2024.
Esperem que aquesta informació et resulti útil. Estem a la teva disposició per donar-te més detalls sobre les campanyes de ciberatacs mitjançant enginyeria social i com prevenir-les. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres o visitar el nostre blog per obtenir-ne més informació.