La ciberseguretat ha esdevingut una prioritat estratègica per a totes les organitzacions i l'evolució constant de les amenaces exigeix enfocaments innovadors que van més enllà de les mesures tradicionals. En aquest article parlarem sobre algunes tendències en ciberseguretat que no hauríem de passar per alt.
Gestió de l'exposició a amenaces
La gestió contínua de l'exposició a amenaces, també coneguda com a CTEM, es basa en el seguiment dels riscos més importants que planteja la seguretat de la informació i en l'avaluació constant de les mesures de protecció contra aquestes amenaces existents. Un altre punt clau és informar de manera immediata a les empreses i organitzacions sobre les ciberamenaces més sofisticades.
Aquest és un component fonamental de la ciberresiliència, ja que és el procés per identificar, gestionar i reduir els riscos cibernètics.
La immunitat del teixit d'identitats
S'aplica el concepte de sistemes immunitaris digitals als sistemes d'identitats, amb l'objectiu de minimitzar defectes i errors per oferir protecció abans i durant els atacs, mitjançant la detecció i la resposta a les amenaces de manera eficaç. Una estratègia adaptada a la noció d'immunitat del teixit d'identitats implica assumir que els ciberdelinqüents ja tenen accés a sistemes i aplicacions. Això significa que no es pot confiar mai plenament en una identitat i que sempre se l'ha de verificar (model “zero trust”), la qual cosa enforteix la seguretat de les identitats dins una xarxa.
Es recomana aplicar mètodes d'autenticació forts i multifactorials per assegurar que només els usuaris autoritzats puguin accedir als recursos de la xarxa.
Aquest enfocament ajuda les organitzacions a protegir-se contra atacs que exploten credencials robades o fan un ús fraudulent de les identitats.
La validació de la ciberseguretat
Es combinen tècniques, processos i eines per corroborar com podrien aprofitar realment els possibles atacants una exposició identificada a amenaces i com reaccionarien els sistemes de protecció. És un procés crític que permet a les organitzacions avaluar i mesurar l'efectivitat dels controls de seguretat contra atacs i programari maliciós freqüents i, així, assegurar que protegeixen adequadament els actius. Es poden identificar bretxes i errors de configuració mitjançant proves automatitzades, que ajuden a optimitzar l'entorn de seguretat.
La validació de seguretat proporciona visibilitat i rendiment per informar sobre l'estat de la seguretat d'una organització i la seva competència, de manera que permet prioritzar l'estratègia d'optimització de riscos per adaptar-se millor a les amenaces.
Consolidació de les plataformes de ciberseguretat
La consolidació de solucions de seguretat simplifica la gestió i millora l'eficàcia operativa. S'integren múltiples funcions i eines de seguretat en una única arquitectura.
En unificar les eines de seguretat, les organitzacions poden reduir la complexitat i el temps necessari per aplicar i gestionar les solucions de seguretat. De la mateixa manera, la consolidació permet a les organitzacions enfortir la seva estratègia davant del risc cibernètic, reduint-lo i millorant l'eficàcia operativa.
Aquest enfocament està guanyant popularitat perquè permet a les organitzacions fer més amb menys, ja que optimitzen els recursos i milloren la seva aposta de seguretat en un panorama d'amenaces en canvi constant.
La transformació del model operatiu de seguretat
Les organitzacions estan transformant els seus models operatius per millorar la detecció i la resposta davant d'amenaces.
Les empreses posen en marxa solucions de seguretat adaptades a la tecnologia i utilitzen anàlisis de dades per identificar patrons de risc i respondre de manera efectiva i ràpida als ciberatacs.
Aquest model mira d'ampliar l'abast i l'eficàcia de les estratègies de seguretat, fent-les coincidir amb els objectius comercials i adaptant-se a l'evolució del panorama d'amenaces.
La seguretat componible
És un enfocament modern en ciberseguretat que s'adapta a la naturalesa dinàmica i modular de les empreses actuals, ja que permet més flexibilitat i adaptabilitat a les necessitats canviants. Es basa en la idea que els controls de seguretat han de ser tan àgils i flexibles com els sistemes que protegeixen.
Els controls de seguretat es dissenyen per ser modulars, cosa que significa que es poden reconfigurar o desmuntar segons calgui per respondre a les amenaces emergents.
Mitjançant aquesta tendència, la protecció s'adapta a la velocitat del canvi tecnològic i les demandes del negoci, i proporciona una defensa més resilient i adaptable.
Disseny de seguretat centrat en les persones
Es posa l'èmfasi en el factor humà, fomentant la facilitat d'ús per a l'usuari i ajudant els empleats a comprendre millor les polítiques de seguretat per adoptar pràctiques segures. Es dissenyen solucions de seguretat que previnguin errors humans i riscos davant de ciberamenaces.
Aquest enfocament prova de millorar el compliment de les polítiques de seguretat i reduir els errors humans que poden facilitar l'accés dels atacants.
Aquestes tendències reflecteixen la importància de l'adaptació i la preparació estratègica davant les amenaces emergents i l'evolució tecnològica en l'àmbit de la ciberseguretat. Esperem que aquesta informació t'hagi resultat útil. Estarem encantats de proporcionar-te més detalls sobre la ciberseguretat. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres o visitar el nostre lloc web per obtenir més informació.
.svg){kind=icon}
.svg){kind=icon}
.svg){kind=icon}
